Bon dia avui us deixo amb una notícia que fa uns dies vaig llegir al diari digital Huffington Post.
Hugo Uría después d’acabar dos graus universitaris, aquest asturià de 26 anys es va veure convertir en un ni-ni. Havia acabat dues carreres, però el panorama desolador de la crisi li impedia accedir al món laboral. Així que va optar per seguir estudiant, però fent un gir de 180 graus a la seva trajectòria: es va matricular a una Formació Professional (FP) de grau mitjà sobre Tècnic en Cuidados Auxiliars d’Infermeria.
No és l’únic amb una titulació universitària que, veient un horitzó laboral tant fosc com lluny, decideix posar punt i a part a la seva formació i passar-se a una FP, ja sigui de grau mitjà com de grau superior. Fer un recompte estatal de quantes persones han escollit aquesta opció és pràcticament impossible, però diverses dades permeten fer-se una idea: El Correo va publicar recentment un reportatge el qual parlava de 2.000 universitaris només al País Basc, i La Voz de Galicia va xifrar a més de mil en aquella regió.
La FP està experimentant un gran augment, l’any passat es van calcular unes 334,489 matriculacions en mòduls de FP mitjà (un 41% més que el curs 2007-2008). L’augment és similar en els graus superiors: 314,380 matriculacions (un 37% més que el 2007). L’edat mitjana de l’alumnat també ha augmentat: el 44% dels matriculats en la FP tenen més de 20 anys.
“Faria un FP sense dubte”
“Cuando hice la carrera, pensaba que las empresas valorarían tener un título universitario, pero con el tiempo compruebo que no es así”, diu l’Hugo, qui assegura que no ha parat de buscar feina com a professor. Ara admet que si pogués tornar enrere en el temps no aniria a la Universitat. “Haría un FP sin dudarlo. Si a los 18 años la hubiera realizado, muy posiblemente estaría trabajando en alguna residencia, en ayuda a domicilio o en la bolsa del Servicio de Salud del Principado de Asturias con méritos para entrar a trabajar en el hospital” diu convençut.
Tot i això, tots els informes d’organismes nacionals i internacionals reflecteixen que com major és el nivell d’estudis, menys és la taxa d’atur. Però… l’últim informe de la ICDE també senyala que la taxa d’atur dels espanyols amb estudis superiors (14%) gairebé triplica la mitjana dels països que formen part a aquest organisme (5%). Amb altres paraules: els estudis superiors a Espanya no protegeixen tant de l’atur com a altres països.
Amb aquest panorama, molts titulats universitaris es han de buscar la vida, les estimacions del Govern pel 2020 indiquen que, per aquest any, el 50% dels treballs disponibles requeriran un nivell mitjà de qualificació, davant a un 35% de titulació superior. “A nosotros se nos vendió que la FP era para los que no servían para estudiar, y si tú valías mínimamente tenías que hacer una carrera. A mí me lo dijeron no sólo en mi casa, sino en todo en el ámbito social en el que me movía” comenta la Sílvia Martín, llicenciada en periodisme de 39 anys que està cursant des d’octubre el mòdul de tècnic superior d’educació infantil.
Feia temps que veia impossible trobar feina del que havia estudiat i porta a l’atur des del novembre de 2013. Aixì que va decidir reciclar-se i continuar a estudiant, va optar per un mòdul i no una carrera universitaria, perquè creu que si li surt una feina, li serà més fàcil comptabilitzar-ho i perquè un grau dura el doble d’anys i és molt més car.
“ Pot ser amb un mòdul…”
“En el instituto me dijeron: ‘Si no vales para estudiar, te metes a FP. Si no, estudia una carrera, porque sin una carrera no vas a ser nada”. Ara afirma que si tornés a tenir 18 anys, optaria per estudiar una FP. “Quizá con un módulo de comunicación audiovisual tendría una formación más práctica que me hubiese permitido seguir trabajando, porque la carrera era la antítesis de las prácticas”.
Aquesta és, precisament, una de les principals queixes dels universitaris: la facultat dóna molts coneixements teòrics, però li manca la part pràctica. L’FP prepara molt millor pel món laboral. “El sistema universitario debería cambiar y formar con una parte práctica mucho más amplia y donde te puedan enseñar herramientas básicas para encontrar un empleo”.
No és l’únic que ho pensa. La consultora Mckinsey senyala els grans problemes del sistema universitari espanyol i un d’ells és que els estudiants finalitzen les carreres sense rebre nocions sobre com entrar en el món laboral i sense informació sobre les perspectives de feina i salaris. Observa també un excés de teoria i falta de pràctiques.
Una reforma de la universitat
En aquest sentit, Silvia Martín senyala que falta “una reforma de la universidad con cabeza” perquè diu que poder s’estar formant a molts més universitaris dels que el mercat laboral necessita.
